divendres, 2 d’octubre del 2009

Estat Crític (2a part)



(... continuació)








En aquell mateix moment, un Audi A6 negre amb els vidres foscos s'aturava just al davant del portal de casa meva.


Mira què he preparat -em va dir la Clara; i de darrere la cortina del bany va treure una ampolla de cava Torelló Rosé Reserva i dues copes que hi havia amagat. Ostres, com t'ho curres! -vaig dir jo. De sobte va sonar el meu telèfon mòbil. El vaig agafar. Era en Puigraventós, que tenia una nova missió per a mi. Qui era? -em va dir la Clara. Trucaven de la feina, però tranquil·la, és feina per demà -vaig respondre. I allà, dins la banyera, nuets, amb la seva esquena recolzada sobre el meu pit i les nostres cames entrellaçades, no vam parar de beure i de riure fins buidar l'ampolla. Arribat aquest moment es va girar cap a mi i poc a poc va anar acostant la seva boca a la meva fins que ens vam besar. La seva llengua juganera em resseguia poc a poc el paladar una vegada i una altra, i cada cop em sentia més excitat. Poc a poc ens anàvem engrescant mentre els nostres cossos es rebolcaven dins l'aigua com si fóssim dues criatures. Finalment, ella es va situar a sobre meu, i lentament em vaig anar introduint a dins seu per començar l'intercanvi de plaers que ofereix la carn. Jo li agafava el cul amb força, tot estrenyent-la cap a mi, per notar el fregament dels seus pits contra el meu tors en el moviment de pujada i baixada. Els seus crits eren cada cop més forts, alhora que el plaer més intens. Els moviments es van anar accelerant, primer una mica, després una mica més, fins que ens movíem frenèticament. Finalment va arribar l'èxtasi.


Després de l'acte sexual vam reposar tots dos junts a dins la banyera durant uns minuts. Llavors, com si es tractés d'un miracle de la Mare de Déu, la Clara es va posar dempeus i va sortir de la banyera valent-se d'ella mateixa. No entenia absolutament res del que estava passant. A continuació vaig intentar sortir-ne jo també, però vaig caure a terra tot donant-me un fort cop al pòmul esquerre. Les cames no em responien! No t'hi escarrassis -em va dir ella amb arrogància mentre es vestia -t'he posat un narcòtic a la copa que paralitza les cames -va continuar. Qui ets? Per què has estat fingint tot aquest temps que anaves en cadira de rodes? -vaig cridar. Ella va abandonar el bany sense abans respondre a la meva pregunta. Jo, arrossegant-me pel terra vaig intentar seguir-la, però m'era del tot impossible. En menys d'un minut va tornar a aparèixer pel passadís amb l'abric posat i les maletes a la mà. Em vas dir que podia confiar en tu -li vaig dir. Doncs ja veus que no -va respondre. I tot seguit va desaparèixer per la porta.


Arrossegant-me vaig arribar a la meva habitació. La Clara havia estat remenant tots els calaixos i armaris. Oh no! -vaig exclamar. S'havia endut tots els meus documents confidencials, discs durs externs i pen drives!. Em vaig enfilar a la cadira com bonament vaig poder i vaig engegar l'ordinador. Vaig obrir el correu per llegir quina era la missió que m'havia encomanat en Puigraventós. Vaig descarregar el fitxer adjunt i el vaig descodificar. El text deia: "MISSIÓ: SEGRESTAR LA FILLA D'EN CASAGRAN". Hi havia una foto adjunta. La vaig obrir. No m'ho podia creure... era ella! La Clara, Clara Casagran! La foto no donava lloc a cap dubte i jo estava fotut en un bon merder. Des de la finestra vaig veure com ella pujava en un cotxe fosc de gamma alta. El cotxe va marxar.


Al cap de poc més d'una hora, l'efecte del narcòtic va començar a desaparèixer, i tot i que encara em costava mantenir-me dret, vaig agafaar la moto i em vaig dirigir al port de Sitges. Un cop allà, em vaig presentar al iot privat del meu patró. Vaig entrar-hi i me'l vaig trobar allà, assegut al sofà, acompanyat de dues prostitutes que li posaven grans de raïm a la boca. En veure'm, el seu rostre va canviar radicalment cap a un posat seriós. Permeteu-me un moment -va dir a les prostitutes. Es va dirigir cap al seu despatx sense dirigir-me ni una sola paraula. El vaig seguir. Semblava com si ja estigués al cas de tot el que li volia dir. Patró, li he de comunicar una incidència... no vaig poder acabar la frase que em va deixar anar un cop de puny a la cara amb el que vaig anar per terra. Una incidència?! -va dir. No tens vergonya! Has estat vivint 2 anys amb la filla d'en Casagran i ni te n'has adonat, desgraciat! En Casagran m'ha enviat una carta donant-nos les gràcies per tota la informació que li hem facilitat sobre afers interns de la nostra banda i projectes de futur. Tu saps tot el sacrifici que m'ha costat aixecar tot això? Te'n fas la mínima idea? Inútil! Ets un inútil! Les seves paraules em feien sentir encara més abatut. Ho sento, no tornarà a passar -vaig dir jo. Oh, i és clar que no tornarà a passar! A partir d'ara deixes de treballar per a mi, i per tant, deixes de gaudir de la meva protecció -va respondre. No m'ho pot fer això! Ha d'haver-hi alguna cosa que pugui fer per esmenar l'error! -vaig dir jo. De fet si que n'hi ha una: porta'm el cap d'en Joan Casagran. Però no et serà tan fàcil. Ja li he dit que el vols matar i t'estaran vigilant ben de prop. Però com t'he dit, no comptis amb mi ni amb els meus homes per a res. Si et veiem fer alguna maniobra sospitosa, serem nosaltres mateixos els que t'hi entregarem amb un llacet... jajajaja -va acabar amb un riure malèvol.


Un cop al meu carrer, vaig obrir la porta del pàrking amb el comandament a distància per deixar-hi la moto. Se'm va fer estrany trobar-me un home vestit tot de negre i amb ulleres fosques, sobretot tenint en compte que eren més de les deu de la nit i les ulleres de sol eren totalment innecessàries. Res més entrar, vaig tornar a tancar la porta per evitar que aquell individu sospitós entrés. Vaig pujar al meu pis i vaig obrir la porta. Tenint en compte que la Clara disposava de claus per entrar al pis, ara ja no era segur ser-hi. És més, hi havia la possibilitat de que en aquell moment hi hagués algú esperant-me a dins, així que abans de comprovar-ho, vaig carregar les meves tres armes. Sortosament, després d'inspeccionar-ho tot, no hi vaig trobar ningú. Llavors vaig obrir l'ordinador i em vaig connectar al messenger. Necessitava parlar amb la Júlia i resava per a que estigués connectada. Vaig estar de sort. Hola Júlia! -vaig escriure. Hola! Com va? -va respondre al moment. No gaire bé, estic en un bon merder -vaig continuar jo. I això? -va escriure ella. És una història molt llarga... t'agradaria quedar demàr per a fer un cafè i t'ho explico? Trobo que fa molt de temps que fem i xat, i ja ha arribat el moment de que ens coneguem en persona, no? -vaig escriure jo. Si! Em faria molta il·lusió! -va escriure ella. Doncs si et sembla bé quedem a les 11 al Cafè Industrial, al carrer Rosselló -vaig dir jo. Perfecte! Ara t'he de deixar, que em criden a sopar. Fins demà! -va acabar, i seguidament es va desconnectar. Jo em vaig posar a fer la maleta. Havia de marxar d'allà. Quan estava a punt de tancar-la, vaig veure una ampolleta d'agent piranya en un prestatge. La vaig agafar i la hi vaig posar a dins. Mai se sap si em podria ser útil. A continuació vaig marxar.


Vaig deixar la moto a la vorera del carrer Fortuny, prop de la Rambla. La porta de l'escala estava trencada i vaig poder entrar. Vaig pujar al segon pis i vaig trucar a la porta. Vaig notar com miraven per l'espiell abans d'obrir. ¿Qué hases aquí? -em va dir la Fernanda. ¿Tienes un rinconcito para un amigo? -vaig dir-li jo. Claro que sí, adelante -va dir ella. La Fernanda vivia en aquell pis petit del Raval. ¿Nesesitas algo?, ¿tienes hambre? -em va dir. No gracias, sólo déjame dormir en el sofá esta noche, pero antes quisiera preguntarte algo -vaig dir-li. Pregúntame, mi amorl -em va dir. ¿Cuánto dinero se necesita para montar un bar en tu país? -li vaig preguntar. No sé, mi amorl, con mil dólares creo que habría más que sufisiente -va respondre. Perfecto. Sólo una preunta más, -vaig dir jo- si yo estuviese en apuros, me ayudarías?


L'endemà vaig arribar a la cafeteria abans que la Júlia. Vaig entrar i em vaig demanar un Cacaolat amb unes gotetes de whisky. Mentre l'esperava, vaig observar a través de la porta de vidre com la grua municipal s'emportava un cotxe patrulla dels Mossos d'Esquadra que estava aparcat a sobre la vorera. On hem hagut d'anar a parar -vaig pensar. De sobte una inconfusible silueta va aparèixer per la porta. Cabells rinxolats de coor lleugerament vermellós, ulls verds i pell blanca, amb rostre delicat lleugerament envermellit per l'efecte del maquillatge. Només l'havia vist en foto, però estava segur de que era ella. Se'm va quedar mirant amb cara de dubte. Vaig alçar la mà i, llavors sí, em va reconèixer tot responent amb un somriure. Ens vam saludar fent-nos dos petons. Bé, explica'm què t'amoïna -va dir. Doncs res... que m'han fotut fora de la feina -vaig respondre. Aix, bé, no passa res, hi ha coses pitjors. Em vas dir que treballaves de conductor de camions, no? -va dir ella. Doncs sí, l'empresa ha hagut de fer una retallada de personal -vaig respondre. Què et semblaria si sortim de festa aquesta nit i ofeguem les penes en alcohol? He quedat amb unes amigues per anar al Bora-Bora -va dir. Ui no, no m'agraden gens aquests ambients -vaig dir jo. Canviaries d'opinió si et proposés de fer l'amor amb mi a la tornada? -va dir ella. No m'esperava una proposta com aquella i em vaig quedar dubtant uns segons. D'acord -vaig respondre finalment amb cert to de resignació. Genial! Tinc una amiga que segurament també s'hi apuntaria, ens ho podem passar molt bé tots tres junts al llit... -va afegir ella. Tenia la sensació de que la meva opinió no comptava massa en els seus plans, però tot i això, la idea no em desagradava gens. Al cap d'una estona ens vam acomiadar. Ens tornaríem a veure després de sopar.


Eren les quatre de la tarda quan arribava a l'habitació 304 de l'hotel Princesa Sofia. Vaig trucar a la porta. Endavant, està oberta -va dir una veu femenina. Vaig entrar. La Carme, la senyora d'en Puigraventós, m'esperava amb el seu batí de ras, guaitant pel finestral amb vista a la Diagonal, tot fumant-se una cigarreta. T'esperava -em va dir amb una entonació sensual d'esquenes a mi. La Carme era una senyora d'uns cinquanta anys que perseguia la joventut eterna a base de moltes hores de gimnàs i d'anar passant periòdicament pel quiròfan. En qualsevol cas, conservava un cos d'allò més apetitós. Va apagar la cigarreta i es va girar cap a mi. Em va empentar tot tirant-me sobre el llit. Em va treure tota la roba amb destresa i seguidament va fer lliscar el seu batí de ras esquena avall, quedant-se només amb la part inferior de la seva llenceria d'alta costura. Coneixia perfectament els seus gustos, era una dona a qui no li agradaven les coses modernes. I com que qui paga mana, em vaig posar a la feina. Vaig començar a besar-li el coll mentre li acariciava el tors, per sota dels seus pits. A continuació li vaig llepar suaument l'orella alhora que li acariciava els mugrons tot prement-los lleugerament entre els dits de la mà. Vaig continuar besant-li l'esquena a mesura que els meus dits s'introduïen entre les seves cames. Vaig tocar-la fins que la vaig notar humida. La respiració i el cor se li havien accelerat i començava a tenir els primers espasmes de plaer. Finalment ella va prendre el comandament de la situació i va jaure sobre meu, introduint-se el meu membre entre les cames. Vint minuts més tard, la missió va acabar, i tots dos vam acabar esbufegant al llit, l'un al costat de l'altre. Em va servir un whisky amb gel i un puret, i seguidament em va portar els diners. Mil euros em vas dir que necessitaves, no? em va dir. Sí, moltes gràcies senyora -vaig respondre. Aquells mi euros, al canvi, serien més dels mil dòlars que necessitava.


A les 22h vaig arribar a la Plaça Catalunya. Allà, davant del Zurich, m'esperava la Júlia, vestida de festa, tan escotada com va poder i amb uns pantalonets molt curts. Li vaig deixar un casc, va pujar a la moto i ens vam dirigir cap a Sabadell. Un cop allà, vaig aparcar la moto. Mentrestant, un individu amb ulleres fosques mirava l'aparador d'un basar xinés. Anem a buscar un bar, que vull escalfar-me una mica abans d'anar a la discoteca aquesta dels collons -li vaig dir a la Júlia. Vam trobar un tal Bar Manolo obert. Just abans d'entrar vaig veure com un Audi A4 negre s'acabava d'aturar just davant de nosaltres. Vaig fer com si res, i abans d'entrar, vaig agafar la Júlia i la vaig besar apassionadament. Vaig fer durar aquell petó durant gairebé un dos minuts, tot bellugant la llengua d'una banda a l'altra, dins de la seva boca. Ostres, quina energia -va dir la Júlia tot sorpresa quan ens vam desengaxar. A continuació li vaig agafar la mà, i vam entrar a dins del bar. Vam seure en una taula. Què beus? -li vaig preguntar. El mateix que tu -va respondre. Ui, jo sóc molt home -vaig dir. No n'hi haurà per tant!-va acabar la Júlia. Llavors vaig anar a la barra i vaig negociar el preu d'una ampolla sencera de whisky i dos gots de xupito. Finalment la vaig aconseguir per vuitanta euros. T'agrada jugar? -em va dir la Júlia. Oh, i tant!-vaig respondre. Som-hi doncs: jo mai mai he fet top-less a la platja -va dir; a continuació, es va omplir el got i se'l va beure d'un glop. Ara em tocava a mi: jo mai mai he agredit un policia -i a continuació vaig omplir el got i vaig beure. La Júlia em va mirar tota sobtada, i a continuació va dir: jo mai mai he practicat sexe amb dos homes alhora-i va beure. Jo mai mai et tocaria un pit de manera descarada dins un bar -i a continuació li vaig passar la mà per sota la samarreta i li'n vaig acariciar un mentre ella es mossegava el llavi. L'ampolla estava per sota de la meitat i el joc es començava a escalfar. Jo mai mai t'he fet un petó enmig d'aquest bar -va dir, i a continuació em va fer un petó humit i amb llengua abundant que va centrar l'atenció de tot el bar. Jo mai mai t'he tocat el clítoris -i a continuació, per sota la taula, li vaig introduir la mà per un dels camsls dels pantalons. Es va tornar a mossegar els llavis, ara amb més força, i amb la mirada perduda. Només quedava mig dit a l'ampolla i ja ens costava vocalitzar, sobretot a la Júlia. Jo mai mai t'he posat a quatre potes a sobre la taula d'un bar -vaig dir. Iep! Això ja és massa eh! -va dir amb el típic somriure de borratxo. Jeje, potser si que m'he passat, però t'asseguro que ho faria. Vaig un moment al lavabo-vaig dir-li. Tant de beure m'havia omplert la bufeta fins a límits impensables. Ufff, quin descans! -vaig pensar. Em vaig rentar les mans i vaig tornar a la taula. Però, llavors, la Júlia ja no hi era. A sobre la taula hi havia una nota: LA TEVA COL·LABORACIÓ O LA SEVA VIDA, TU TRIES.


Vaig passar la nit en blanc assegut en un banc. Les prostitutes no em paraven d'incordiar. Havia arribat el moment del gran assalt. Tenia un pla, però era probable que no sortís bé i que en aquell moment estigués vivint les darreres hores de la meva vida. Tot plegat, s'havia llençat a l'aire una moneda trucada amb probabilitats de 10 a 1, clarament en contra meva. Fills de puta! M'heu fotut el polvo de la meva vida! -li vaig cridar a un d'aquells individus de les ulleres de sol que em vigilava des d'uns cinquanta metres.


L'endemà a les 8 del matí em vaig plantar a casa d'en Casagran; no valia la pena allargar l'agonia. Dos dels seus homes em van obrir la porta i em van fer passar. Deixa aquí les armes -em van dir. No abans de veure-la viva -vaig respondre. Els dos goril·les es van mirar, i després d'encongir les espatlles van acceptar el tracte. Em van portar al soterrani. Vaig començar a sentir plors. Finalment van obrir una porta i... -oh quin horror! Allà estava la Júlia. El seu estat era lamentable. L'havien mutilat vilment: li havien arrancat els cabells. li havien tallat tots els dits d'una mà i li havien buidat un ull. Estava en un estat semi inconscient. Bé, ara ja l'has vista, dóna'ns les armes -em van dir. Un dels dos homes apuntava la Júlia al cap amb una pistola. Si m'entregava em torturarien fins que cantés tot el que sabia de la trama d'en Puigraventós. Així que, amb un moviment àgil i precís, em vaig treure una de les armes de la butxaca de la caçadora i vaig disparar a la Júlia. En aquest estat, era el millor favor que li podia fer -vaig pensar. Vaig aprofitar aquell moment de desconcert entre els dos homes per disparar-los a ells també. Què us pensàveu, que me l'estimava? -vaig dir als cadàvers dels dos goril·les. Havia arribat el moment de la fugida. La Fernanda m'havia descrit exactament com era aquella casa i vaig buscar la sortida que, des del soterrani, portava al garatge. Què fas aquí? -em va dir un altre home de negre que em vaig trobar pels passadissos. Li vaig repondre amb una bala. Finalment vaig trobar la sortida. Allà estava la Fernanda amb un cotxe engegat, tal i com ho havíem planejat. Vaig pujar-hi i vaig arrencar el cotxe. Ens van començar a disparar: ens perseguien! Vaig entrar a la Ronda ignorant els límits de velocitat. Ells van fer el mateix. Canviava contínuament de carril per tal d'evadir les bales. El seu cotxe era més potent que el nostre, i poc a poc s'anaven apropant. Finalment vaig fer un gir brusc davant un camió de Danone. Aquest va haver de donar un cop de volant i va bolcar, tot escampant tot de iogurts i postres diversos per tot l'asfalt. Això va provocar col·lisions entre diversos vehicles, un dels quals era el dels nostres perseguidors. Semblava que havíem pogut escapar.


¿Has hecho lo que te dije? -li vaig dir a la Fernanda. Sí papito, los dos muertos están en el maletero -va respondre. ¿Cómo los has conseguido?-li vaig preguntar. Un amigo mío de Venesuela que fue boxeador me ayudó -va respondre. Vam somriure. Quan vam arribar a la vora del Llobregat vam posar els cadàvers als seients davanters del vehicle. Llavors li vam calar foc i el vam llençar al riu. Vam sortir corrents i, quan ja érem prou lluny, va esclatar. Caminant entre canyissars i camps de carxofes vam arribar a l'aeroport. Ens esperava una nova vida plegats darrere de la barra d'un bar a l'altra punta del món.

Finalment el meu somni s'havia fet realitat.


Player-25
Il·lustració per Guille Martínez-Vela
Publicat a la revista Distorsió de maig del 2009