Jocs de risc II

Propera parada... Camp de l'Arpa. Encara quedaven bastantes parades fins arribar a Sants. A més, allà hauria de fer transbord i empassar-me algunes parades més. No us podeu ni imaginar com odiava viatjar en metro. A més, anava ple com un ou i l'angoixant sensació de manca d'aire semblava que no acabaria mai. Uns minuts més tard, un grup de tres estrangers es va aixecar deixant els seus respectius seients lliures. Per fi em vaig poder permetre un descans i vaig seure al costat d'una rossa que mirava per la finestra. Tot i que no li podia veure la cara, aquella noia no pintava gens malament.

Finalment arribàrem a Sants-Estació. Aquella noia es va aixecar i va romandre davant les portes, tot esperant que aquestes s'obrissin. Seguidament em vaig aixecar jo i em vaig col·locar darrere seu per poder observar en primícia el seu cul rodonet, ben marcat pels pantalons ajustats que portava. Els seus cabells rossos desprenien una intensa fragància femenina. Tot seguit les portes es van obrir i ella va sortir del vagó a pas lleuger. Semblava tenir pressa. No sé per quin motiu, segurament per algun instint primitiu, vaig seguir-li el pas pels túnels del metro. De debò que valia la pena seguir amb la mirada el moviment a un costat i a l'altre del seu darrere quan caminava.

Afortunadament ella també anava a agafar la línia verda, i quan vam arribar a la corresponent andana es va aturar. Jo em vaig quedar a la seva esquerra, una mica endarrerit. Però llavors es va adonar de la meva presència i es va girar cap a mi. No m'ho podia creure... era ella... el mateix diable en cos de nimfa. Per l'expressió de la seva cara vaig notar que m'havia reconegut de seguida. Jo, aterrat, no sabia si saludar-la o marxar corrent. Holaaaa! -va dir la Martona- quant de temps!. Em va fer dos petons com si res de tot allò hagués passat. El tren va arribar i vam pujar-hi plegats. Mentrestant ella va iniciar una conversa, però com era habitual en ella, més que una conversa va resultar ser un monòleg: on vas? -no em va deixar temps per respondre- jo vaig al club de polo, saps? Però no et pensis que sempre vaig en metro, normalment vaig en el meu SLK, però ara el tinc al taller. No m'agrada gens anar en metro, és molt incòmode, fa pudor i trobo que la gent que hi va té molt poca classe, saps? A vegades també vaig en taxi, saps? Però m'he adonat que no portava a sobre la Visa Oro... Aquell allau de frases, la majoria d'elles estúpides, es va prolongar fins que vam arribar a Zona Universitària, però jo ja feia estona que sentia sense escoltar i la meva mirada se centrava en els seus desitjables i voluptuosos pits. Bé, quedem aquí d'aquí dues hores, que després vull que m'acompanyis, saps? Déuuuu! I va marxar sense que jo tingués temps de respondre-li. Tenia ben clar que tornar a veure-la era altament perillós. O potser no ho tenia tan clar. Potser pagava la pena córrer aquest risc. De moment aniria a la uni a fer la pràctica d'LC2.

Dues hores més tard ens trobàvem al mateix lloc. Venia amb els cabells molls, suposo que degut a la dutxa de després de fer esport. Per cert, se'ls havia tallat més d'un pam respecte l'altre cop que ens vam trobar. Eiii! -va dir- una amiga m'ha deixat dos-cents euros per agafar un taxi, però primer hem de passar per casa meva per agafar la "credit card". La idea de tornar a casa seva no m'acabava de fer el pes, i més considerant que el darrer cop vaig haver de sortir per potes i en roba interior, per acabar arribant a casa en un cotxe patrulla de la urbana. En qualsevol cas, no tenia la més mínima intenció d'entrar-hi, em quedaria fora.

Finalment vam arribar a la seva casa de Valldoreix. Són vint-i-sis euros -va dir el taxista. La Martona li va donar el bitllet de dos-cents i li va dir que es quedés amb el canvi. No m'agrada portar ferralla -va afegir. Malauradament no vaig tenir elecció, la Martona em va agafar la mà i em va portar dins de casa. La minyona ens va sortir a rebre: buenas tardes señorita. Ella ni se la va mirar, i va pujar directament escales amunt. En pocs segons tornava a baixar amb la tarja de crèdit. Llavors em va tornar a agafar la mà i vam tornar a marxar. Aquest cop vam marxar amb el Cayenne del seu germà, que semblava ser que encara era als Estats Units.

Vint minuts després estàvem al Passeig de Gràcia. Allà vam entrar a la botiga Dolce&Gavanna. Els preus feien venir esgarrifances. Semblava ser que la Martona havia d'anar a una festa privada dissabte següent, i per això necessitava un vestit nou. Després de gairebé mitja hoa donant voltes per la botiga, em va carregar amb una desena de vestits que havia arreplegat i se'n va anar cap als emprovadors. Em va dir que l'acompanyés. Un cop allà, em va agafar un dels vestits i va fer córrer la cortina. Aquest vestit és de monja! -vaig sentir que rondinava des de l'altra banda de la cortina- Una mica més i m'arriba als peus! No entenia exactament de què es queixava, ja que havia fet una tria dels vestits més curts i escotats de la botiga. Entra un moment, vols? -em va dir de sobte. Sense sospitar què m'esperava a l'altra banda de la cortina, hi vaig entrar. Però en veure l'inesperat panorama, un cop a dins, vaig tancar-la ràpidament. Allà hi era ella, només ella, sense cap mena de drap cobrint el seu cos. Mira, m'he fet les engonals brasileres, saps? T'agraden? -va dir. Molt... -vaig respondre jo mentre anava repassant amb la mirada les meravelloses corbes del seu cos de dalt a baix. Llavors em va agafar les mans i les va posar sobre els seus pits rodons i generosos. Em mirava decididament als ulls, amb aquella mirada cínica que em produïa certa inseguretat. Seguidament em va tornar a agafar les mans i les va baixar pel seu cos, seguint les arrodonides formes dels seus malucs, arribant finalment a l'entrecuix. Un cop allà, els meus dits es van començar a bellugar de manera entremaliada tot provocant-li els primers sospirs de plaer. Per moments la seva vagina s'anava trobant més i més humida, i els sospirs s'anaven convertint en gemecs. La temperatura dins aquell emprovador s'anava escalfant cada cop més. Mentre l'estava tocant, ella em va començar a treure el jersei i la samarreta. Llavors em va llepar els mugrons, primer un... després l'altre... després un altre cop el primer... i un altre cop el segon. Seguidament em va treure els pantalons... i a continuació els calçotets, posant de manifest la meva evident erecció, que ja feia una bona estona que perdurava. Llavors es va acotxar i va començar a seguir el meu penis amb llengua, començant per la base i arribant finalment a la punta, per acabar introduint-se'l completament a la boca. El plaer es va començar a estendre arreu del meu cos. Després de delitar-se una bona estona amb el meu membre es va aixecar, va treure un preservatiu, me'l va donar, i es va repenjar a la paret, tot mostrant-me el seu pastisset. Sense pensar-m'ho un moment, la vaig penetrar. Ella va començar a cridar amb força. L'importava ben poc que la sentís alguna treballadora o qualsevol altre client. Jo no m'acabava de sentir còmode en aquella situació i vaig accelerar el ritme. Ella va respondre gemegant amb més força i donant cops a l'envà. Aquella estranya sensació era agradable i desagradable alhora. Al cap d'una estona, vaig esclatar.

Ens vam vestir. Ella va agafar tots els vestits de terra i els va deixar a sobre el mostrador com si res hagués passt, tot dient-li a la dependenta: no me gusta ninguno. La dependdenta, sopresa, no va gosar fer cap comentari. Un cop a fora em va dir: m'encanta venir a follar aquí... per cert, m'han regalat una cosa que vull estrenar aquesta nit, tenim reservada una habitació a l'Hotel ARS.

***

Aquella nit li venia de gust fer el paper de submisa, així que la vaig lligar al llit amb les manilles de seda que li havien regalat i li vaig posar una bena als ulls. No saps com m'excita això -va dir. Em vaig encendre una cigarreta i me la vaig quedant mirant durant uns minuts. Era allà, nua, emmanillada i embenada. Seguidament vaig marxar intentant fer el menor soroll possible.

Player 24

Aparegut a la revista Distorsió de març del 2008

Il·lustració per Guille Martinez-Vela