La noia de taronja

Doble parella de reines i vuits. El Joel s'havia tornat a emportar la partida. Diversos dijous al llarg del curs, el meu menjador es solia convertir en un local social. Cervesa, Jack Daniel's, Davidoffs i Texas Hold'em. Hi havia la majoria d'elements que completen el que jo anomeno hedonisme masculí. El Gerard sempre diu que el que diferencia un club social d'un club freak és la presència de fèmines. Segurament té raó, però aquella nit no seria així, la novia del Joel arribaria d'un moment per l'altre. No tenia el gust de conèixer-la, és més, no l'havia vist mai. O potser si. L'únic que sabia és estudiava telecos, igual que les sis persones que en aquell moment sèiem al voltant de la taula.

Parla el David -vaig dir. Full d'asos i dosos -va dir el David amb contundència. Cesc? Fora -va contestar. Tet? No hi vaig. Vallver? Tampoc. L'aposta per aquella partida havia arribat als 8€ i era el torn del Joel. No se'l veia tranquil. Els seus ulls reflectien la decepció que li havia provocat el fet de confiar fins aquell punt en les seves cartes. Sobre la taula hi havia el dos de cors, l'as de trèvols, el vuit de piques, el dos de piques i el rei de diamants. Joel, parles tu -li vaig recordar. Llavors és quan, amb l'elegància que el caracteritza, va dipositar sobre la taula, primer el dos de diamants i seguidament el dos de trèvols. Què cabron, poker de dosos! -es va lamentar el David. S'havia tornat a endur la partida, i ja era la setena que s'enduia.

Era mitja nit i ja portàvem més de dues hores jugant. Mentre el Tet repartia les cartes, vaig servir una altra ronda de whisky. Vaig fer l'aposta inicial i vaig mirar les cartes sobre la taula, després vaig mirar les meves. Em vaig retirar. Encara no havia guanyat ni una mà, i en aquesta no tenia res a fer. Llavors algú va trucar a la porta. Deu ser la meva xicota -va dir el Joel. Continueu jugant, ja obro jo -vaig dir. Em vaig aixecar i vaig anar a obrir, inconscient de qui em trobaria a l'altra banda de la porta. Hola -va dir la noia. Es van fer uns segons de silenci que es podia tallar com el paper. Ens vam quedar mirant-nos fixament. Els seus ulls reflectien una inconfusible sorpresa, suposo que igual que els meus. El fet de trobar-se davant de la porta de casa meva va ser tan inesperat per a mi com per a ella. Finalment vaig parlar: hola, tu deus ser la noia del Joel, veritat?. Si -va respondre. Es va tornar a fer el silenci. La noia no sabia cap a on mirar. Jo tampoc. La vaig convidar a entrar i la vaig conduir cap al menjador. El diàleg entre ella i jo va ser tan escàs que les paraules intercanviades es podien comptar amb els dits de les mans. Sincerament, no sabia què dir-li, i ella suposo que es trobava en la mateixa situació que jo. Va saludar els meus companys i li va fer un petó al Joel a la boca. Companys, us presento a la Maria, la meva xicota -va dir el Joel. Aquell petó em va doldre com una punyalada directa al cor. Per guarir el dolor, vaig agafar l'ampolla de whisky i vaig tornar a omplir-me el got. Vaig encendre'm un cigar i em vaig reincorporar a la partida.

Les dues de la matinada. Ja feia quatre hores que durava la partida, però ja feia estona que havia perdut tota l'emoció. El Joel ho havia guanyat gairebé tot. La Maria seia al seu costat, davant meu, però intentàvem evitar-nos la mirada. Jo tenia dos quatres a les mans i n'hi havia un altre sobre la taula. Era l'última, tenia poc a perdre i vaig apostar les poques monedes que em quedaven. No hi va haver sort, el Joel tenia un trio de cincs. Què, sortim una estona? -va dir el Cesc. Au va, marxem -vaig dir jo. En un moment ens vam aixecar tots de la taula. Jo m'he d'arreglar una mica -va dir la Maria. Nosaltres t'esperem al carrer, tenim ganes de prendre l'aire -va dir el Joel. Els cinc nois van marxar. Jo em vaig quedar al pis mentre la noia s'arreglava, per poder després tancar la porta. Vaig engegar la tele i vaig seure al sofà. Un moment més tard va aparèixer ella. Perdona, no tindràs una pinta? -em va dir tímidament, intentant mirar-me a la cara, però sense acabar-ho d'aconseguir. De sobte el cor se'm va accelerar. Em vaig posar en peu i sense dir paraula vaig acostar-m'hi poc a poc. Les nostres cares es van quedar a uns pocs centímetres. Per fi vaig aconseguir que fixés la seva mirada a la meva. Li van sorgir uns colors rosats a les galtes que resaltaven encara més els seus bonics ulls blaus. Em vaig decidir a acariciar-li la cara amb suavitat. M'encantava el tacte de la seva pell. A continuació vaig fer passar els seus fins cabells rossos entre els meus dits. No s'hi va resistir, sabia que els seus desitjos eren els mateixos que els meus, i finalment es va abalançar contra mi. No vaig trigar en sentir la melosa pell dels seus llavis en els meus. Havia desitjat aquell moment des de feia molt de temps. Tímidament va sorgir la seva llengua, la meva no va tenir tantes contemplacions. Assaboria apassionadament el nèctar de la seva saliva. Les nostres mans van començar a baixar seguint els nostres cossos. Vaig seguir el contorn dels seus pits voluptuosos i vaig sentir com, malgrat la roba, els mugrons se li anaven endurint. Vaig voler posar solució a aquell destorb i vaig començar a desbotonar-li amb delicadesa els botons de la brusa, i no vaig parar fins que l'única cosa que la separava de mi era la seva llenceria estampada de colors vius. Ella va fer el mateix amb mi, em va estirar sobre el sofà i ella es va estirar sobre meu. L'allau de petons apassionats va continuar, alhora que els nostres cossos es fregaven intensament amunt i avall, com si es volguessin desgastar recíprocament. Llavors és quan va començar a acariciar-me el membre, ja erecte, primer per fora els bòxers, i després, ja més decidida, per dins. No podia esperar més i vaig descordar-li els sostens per enivar-los al racó solitari on restava amuntegada la resta de la roba.

Vaig agafar-la entre els meus braços i vaig portar-la al meu llit, on l'espai no seria cap impediment per culminar aquella luxuriosa escena. Allà la vaig estirar. La llengua va abandonar la seva boca per continuar explorant el terreny. Després d'entretenir-me uns minuts amb els seus pits vaig continuar avançant tot llepant el seu abdomen. Mentre li retirava aquelles calcetes de colors vaig observar amb atenció la sensualitat que li donava el piercing al melic. Els meus dits neguitosos van entrar al seu entrecuix, humit des de feia estona, després d'acariciar durant uns instants el seu cabell púbic perfectament retallat, mentre notava la seva respiració i sentia com de tant en tant se li escapava algun gemec de plaer. No podia esperar ni un minut més, i tot seguit m'hi vaig estirar a sobre per penetrar-la amb delicadesa. Allà, els dos units, abraçats i acompanyant-nos en el moviment de vaivé, sentíem el nostre pols accelerat, els nostres cors bategaven amb força. Els seus sospirs i gemecs eren cada cop més desacomplexats, jo també m'anava desinhibint. Em sentia dins seu com a peix a l'aigua. Vam anar accelerant el ritme poc a poc fins que vam agafar una velocitat desorbitada, velocitat que s'incrementava proporcionalment al plaer que ens produïem l'un a l'altre. Ella cridava com no ho havia fet fins aquell moment, mentre m'agafava amb totes les seves forces, i jo ja anava culminant l'acte.

Un petó i una abraçada van posar fi a aquella bogeria. Després ens vam quedar resposant, un al costat de l'altre, agafats de la mà, mentre recuperàvem l'alè.

***

Dos mesos abans, a l'aula A3-002 s'havia fet l'examen final d'emissors i receptors. Jo seia a la sisena filera. El professor va començar a fer córrer els fulls en blanc de baix cap a dalt de l'aula amfiteatre. Jo estava acabant de comentar la jugada amb el company del costat quan de sobte una mà procedent de la filera del davant em va donar el plec de fulls. Per coses de l'atzar, la meva mà no va encertar a agafar els papers, sinó que va atrapar aquella mà tan femenina. Les nostres mans es van quedar unides durant uns moments, com si cap de les dues volgués desfer-se de l'altra. Vaig mirar endavant, però ella no es va girar i només podia veure la seva rossa cabellera. Finalment ella va retornar el braç al seu lloc. Al cap d'uns moments es va tornar a repetir la mateixa escena, aquest cop amb els fulls de l'enunciat de l'examen. Aquesta vegada li vaig fer una petita carícia. Ara si es va girar un instant cap a mi amb un tímid somriure. Amb aquells segons en vaig tenir prou per a que a partir d'aquell dia s'aparegués en tots els meus somnis. Quan ella va acabar l'examen a mi encara em quedava un problema per fer. Va marxar. Tornaria a acaronar les seves mans?

Player 23

Il·lustració per Guille Martinez-Vela

Aparegut a la revista Distorsió de maig del 2007