Jocs de risc

Merda! Vaig exclamar quan me'n vaig adonar que no portava ni un dero per pagar aquell cafè ranci i amb sabor a recremenat de la cafeteria de la universitat. Te lo pago mañana -li vaig dir al cambrer. Esto no es un banco -va respondre amb to xulesc- aquí no se fía, o pagas o me lo llevo. Va ser llavors quan una veu fina i melosa que provocava un pessigogeig a l'oïda, i de retruc, una erecció va dir: cobra-me'l a mi. Em vaig girar per observar-la amb deteniment. Vaig veure com una rossa imponent d'ulls foscos i penetrants es disposava a treure de la seva bossa de tons daurats i brillants els diners per pagar el seu cafè, i el meu. Tot i que semblava tenir el cabell molt llarg, gairebé fins a la cintura, el duia recollit. No vaig tenir temps de donar-li les gràcies que em va estirar de la samarreta tot conduint-me cap a una de les taules de la terrassa i em va dir: vine amb mi, que em faràs un favor. Va faltar poc per a que vessés els dos cafès per la forta estrebada.

Vaig demanar permís a dos nois que jugaven al mus a la taula del costat per agafar la cadira que semblava estar buida, i vaig seure a prendre el cafè amb aquella rossa. Em dic Marta, però m'agrada que em diguin Martona -es presentà. Parlava un català relaxat, típic de la classe mitja-alta de Barcelona, i utilitzava molts anglicismes, tot i que la paraula que més repetia era "súper". Era allà al Campus Nord de la UPC perquè havia anat a escoltar una conferència sobre astrologia. A mi els astres em fascinen, saps? -va afegir. Em va deixar ben clar que vivia en una "súper casa" de 250 metres quadrats... per planta, a Valldoreix. També em va explicar que estudiava filologia romànica a la universitat Abad Oliva i que els seus "hobbies" eren el golf, el tir al plat i l'equitació. Semblava ser que l'esquí no li agradava perquè tenia la pell molt blanca i fina, el que la feia sensible al sol de la muntanya. Va continuar parlant durant uns minuts que semblaven no acabar mai, i tot plegat sense haver-li preguntat jo res. Aquesta nit hi ha un ball a la meva uni, però s'ha d'anar amb parella... i jo no en tinc. Voldries acompanyar-me tu? Em vaig quedar una mica perplex per la proposta. Una desconeguda m'estava proposant acompanyar-la a un ball, en un lloc desconegut. Vinga va, vine amb mi -em va dir sense tenir temps a donar-li una resposta. Tenia la sensació que la meva voluntat no comptava per a res.

Em va dur cap al pàrking d'ESADE, on tenia aparcat el seu cotxe, un Mercedes SLK descapotable platejat que devia cosa un bon pessic. Va, digues on vius, que anirem a buscar a casa teva un smoking pel ball. Semblava que tenir un vestit de cua era el més normal del món, així que li vaig dir tímidament: jo no en tinc d'això... No pateixis -va dir ella- anem a casa meva. En vint minuts ens vam plantar davant de casa seva, una torre impressionant de tres o quatre plantes, amb el corresponent jardí amb piscina. Els seus pares no hi eren. Em va dir que estaven de viatge, negociant unes accions a Sant Petesburg. Res més entrar a la casa ens va rebre la minyona amb un somriure i un buenos días. Era una dona d'uns cinquanta anys i portava un davantal. Se la veia molt àgil i activa. ¿Qué deseará para comer? -digué la minyona- ¿y su amigo... se quedará a comer? La Martona li va dir que li venia de gust arròs tres delícies, i sense consultar-m'ho va dir que sí a la segona pregunta. Seguidament va cridar a algú: Alfredo!!! Al cap d'un moment va aparèixer per una de les múltiples portes un senyor de petita estatura i trets facials indígenes. Alfredo, pren-li les mides a aquest noi i fes-li una jaqueta d'smoking, siusplau -va dir la Martona- els pantalons, la camisa i la corbata t'aniran bé els del meu germà. El seu germà era d'intercanvi als Estats Units. En menys de cinc minuts, aquell home menut va aparèixer amb una cinta mètrica i em va prendre mides. De seguida va marxar a fer la feina.

Després de dinar i de veure la pel·lícula "¿Conoces a Joe Black?" en una pantalla de 55 polsades, la Martona em va conduir a una habitació. Allà m'esperava la roba neta i planxada. Fins i tot hi havia uns calçotets Dolce&Gabbana sense estrenar. T'espero baix d'aquí a 20 minuts -em va dir. Em vaig posar aquella roba tan extremadament elegant que feia que no em reconegués a mi mateix.

Van passar els 20 minuts i jo ja l'esperava a la sala central de la planta baixa. Va ser llavors quan vaig veure unes sabates de taló d'agulla baixant les escales. Seguidament vaig veure les seves cames d'escàndol. Semblava que aquell festival de carn no havia d'acabar mai, i de fet podria dir que gairebé no va acabar, perquè aquell vestit de nit negre deixava veure més del que amagava. Tot just tapava l'escot fins als mugrons, mentre que deixava a l'aire el seu sensual melic. La diadema, les arracades i altres ornaments, tots platejats amb diamants de veritat, eren el complement ideal per tal d'acabar d'arrodonir aquelles formes que feien venir marejos.

Mai m'acostumaré a la poca finura amb la que condueix la gent de Barcelona. En no més de 13 minuts ens vam plantar a Montjuïch. Allà ens esperava una taula al restaurant "el Xalet". Ens van asseure en una sala tota de vidre, amb unes vistes precioses a la ciutat, i que a més girava tota ella. De seguida va venir el cambrer a prendre nota. De la mateixa manera que havia estat seucceint al llarg del dia, la Martona va triar per mi. Prendríem un menú degustació a base de llamàntol acompanyat d'un Tinto Pesquera Millenium del 96. En un no res va tornar el cambrer amb l'ampolla de vi. Em va mostrar l'ampolla, em va matissar que estava treta de la bodega a 8 graus de temperatura, i em va servir una mica per a que el tastés. Tot i que sóc un complet ignorant en el món de l'enologia, vaig fingir ser un expert. El vaig olorar, vaig remenar la copa per observar la llàgrima al cristall. Després el vaig tastar. Primer vaig apreciar el cos, després el sabor i per últim el regust. El vaig trobar perfecte, i vaig dir al cambrer que podia accedir a servir-lo. Tot i que per a mi qualsevol vi que tingui més bon gust que el Don Simon ja és un bon vi, sempre havia volgut fer això.

Cap a les onze vam arribar a la sala on es celebrava aquella festa. Tothom vestia extremadament elegant. L'orquestra va tocar tot tipus d'estils de música, des del Paquito Chocolatero, passant per la Macarena, fins a clàssics de Nirvana o Guns'n'Roses. Cap al final de la festa va arribar el moment de les ca´nçons lentes. Va sonar la banda sonora de Titanic. Va ser llavors quan la Martona se'm va començar a apropar més i més, fins que vam acabar ballant totalment enganxats. El seu cap es recolzava tendrament sobre la meva espatlla quan vaig notar que la seva mà es va anar desplaçant poc a poc des de la meva cintura fins arribar al mig de les meves cames, d'on ja no va marxar, tot romanent acariciant les meves parts sensibles. Vaig començar a excitar-me desmesuradament, i de manera gairebé involuntària, vaig accedir al seu entrecuix amb la facilitat que m'oferia aquell vestit tan curt. Vaig continuar explorant, i tot apartant-li la tanga, vaig notar que estava humida.

Cap a les quatre de la matinada arribàvem a casa seva. Espera't un moment, ara torno -va dir- pots esperar-me al sofà i posar la tele. No feien més que programes per a treure els calers a la gent a base de missatges de mòbil. Va ser llavors quan va aparèixer ella amb un barnús blanc amb detalls roses i les sabatilles a conjunt. Es va plantar davant meu per a que pogués observar en primer pla com es treia la diadema, tot deixant-se anar la llarga i rossa cabellera. Fent-se la dòmina em va dir que m'aixequés. Llavors va seure ella al sofà i va apagar el televisor. Vaig començar a sentir una certa calor al meu interior quan en deslligar-se el barnús vaig observar que no portava res més que això, el barnús. M'estava mostrant sense cap mena de pudor tots els seus encants, tant els del bust com els de l'entrecuix. Despulla't -em va dir. No sé ben bé per quina raó, vaig obeir, tot desfent-me d'aquell smoking que començava a donar-me massa calor, fins quedar-me només amb aquells bòxers negres Dolce&Gabbana. Els calçotets també -em va dir alhora que treia d'una butxaca interior del barnús una pistola. En un principi, com a acte reflex, em vaig cobrir la cara amb els braços per l'ensurt que em va donar, però de seguida vaig reaccionar. No podia ser de debò. Pammm! Va disparar contra la paret. Jo em vaig llençar contra el terra. Ves amb compte! -vaig cridar. És una HK-P200 de 9 mil·límetres, -va dir- és la meva arma de tir. I què diran els teus pares quan vegin el forat a la paret? -vaig preguntar-li. No pateixis, l'Alfredo ho arreglarà, -va dir ella- ara treu-te els calçotets. Amb l'arma a la mà, no vaig gosar desobeir-la. Em sentia nu en un lloc estrany i perillós. Mentrestant ella va començar a llepar viciosament aquella pistola. Seguidament se la va refregar pel cos fins arribar a la zona genital. Se la va refregar per la vulva durant una bona estona mentre rebufava i em mirava amb cara d'estar sentint molt de plaer. Poc després de la va introduir a la vagina a mode de consolador. Jo no gosava moure'm davant l'escena que estava presenciant: una pija s'estava masturbant amb una pistola carregada. Saps què és un cunnilingus? -va dir ja amb la pistola fora. No només sé què és, sinó que a més conec cinc tècniques de les quals en domino tres -vaig repondre fent-me l'interessant. Mentre li llepava la cirereta del pastís, es va encendre una cigarreta. El fet que no deixés anar la pistola ni un moment no em permetia acabar de concentrar-me. Quan va acabar de fumar, va llençar la punta de la cigarreta a terra i tot seguit va apartar-me d'entre les seves cames per estirar-se al sofà. Folla'm! -em va dir. Si, es clar -vaig dir jo- suposo que tindràs condons aquí casa teva, perquè jo no en tinc... -vaig afegir. Ah no? I com goses entrar a casa meva sense condons? -em va respondre amb ira- els tius sou uns perfectes ineptes! Tens exactament un minut per fotre el camp d'aquí abans no sonin les alarmes. Sense pensar-m'ho un segon vaig recollir els Dolce&Gabbana de terra i vaig marxar per potes.

Sol, aterrit i nu caminava en aquella negra nit de tardor, esperant arribar a un lloc segur, tot amagant-me entre els cotxes.

Player 23

Aparegut a la revista Distorsió d'octubre del 2007

Il·lustració per Guille Martínez-Vela