Nit d'oblit, nit de delit

Pensava que sabia tot el que calia saber per aprovar aquell examen parcial d'arquitectura de xarxes. Malauradament els meus pensaments estaven totalment esbiaixats de la realitat. Corria un mes de novembre d'un dels tants anys que vaig passar a la universitat. El meu tarannà emprenedor i ambiciós no m'ha permés en cap moment acostumar-me a encaixar els constants cops baixos que he anat rebent al llarg de la meva estança a la carrera. I aquest cop no va ser diferent. Vaig sentir com m'enfonsava i com retornaven els vells fantasmes d'assignatures de primer any com àlgebra o anàlisi vectorial. L'única cosa que em reconfortava en aquests moments era ofegar les penes en soledat, i decidit, em vaig acomiadar dels companys de pis i vaig agafar el metro sense cap destí en concret, però sí amb un objectiu molt clar.

L'ambient nocturn d'aquell dijous de novembre era el de sempre al centre de Barcelona: guiris, prostitutes i paquistanesos venent cervesa al carrer, o fins i tot alguna cosa més si els hi demanaves. Després de voltar durant una mitja hora vaig decidir entrar en un local d'un carrer annex a les Rambles. Es respirava un ambient tranquil i confortable. No hi debia haver més de dues desenes de persones, i de fons sonava una cançó de l'Anastasia. Vaig seure en un tamboret a la barra. Un gintònic aniria bé per iniciar el meu particular exhorcisme.

Van passar els minuts i vaig despertar de la meva ignosi. Va ser llavors, quan em disposava a demanar el segon glop d'aigua beneïda, que vaig veure la mirada més dolça que mai hauria pogut imaginar. Una curta faldilla negra deixava en evidència unes cames d'escàndol. Es va treure la jaqueta tot deixant al descobert els seus braços i el seu escot. Va seure, també a la barra, a no gaire més d'un metre de mi. Va creuar les cames i es va endreçar la seva cabellera morena i ondulada fins més avall de les espatlles. Va cridar al cambrer i li va demanar alguna cosa a l'orella. Va percebre que m'havia quedat embadalit mirant-la i em va dedicar un lleuger somriure. Jo li vaig tornar tot aixecant el got. Els seus ulls color avellana desprenien tristesa. El cambrer va tornar amb el seu combinat: algun licor amb cola. Ella es disposava a pagar, però jo m'hi vaig avançar. La seva sola existència ja valima més de sis euros. Gracias -em va dir- ¿estás solo? Si, un día duro, necesitaba recrearme -li vaig respondre. Ni que lo digas, hay días en los que piensas que lo mejor que puede pasar es un huracán y se lo lleve todo a la mierda, jeje -vam riure. Joder, y yo que pensaba que hoy estaba pesimista -vaig dir jo. Així va començar una llarga conversa: em va dir que es deia Minerva (el nom em va encantar), tenia 21 anys i treballava de caixera en un supermercat. La seva relació amb els pares no era bona i volia recollir uns calers el més aviat possible per independitzar-se. Quan jo li vaig dir que era estudiant, ella em va dir: tu si que te lo montas bien. Jo li vaig contestar: Bueno, no creas, estudio ingeniería de telecomunicación y es bastante chungo. ¿Y eso para qué sirve? -va dir ella. No m'agrada gens que em facin aquesta pregunta, tot i això li vaig contestar sense complicar-me gens la vida: estudio como funcionan los teléfonos, el internet y todo eso.

Eren dos quarts de tres de la matinada quan el cambrer va dir: lo siento chicos, vamos a cerrar. Bueno, parece que nos echan, me tendré que ir a casa, que mañana madrugo para ir a clase -vaig dir-li. ¡No te vayas! -va dir ella- vamos a tomar otra copa a otro lugar. L'endemà tenia una pràctica de RIOG a les vuit del matí, havia de marxar: lo siento, en serio que no puedo -vaig dir-li. Es que hoy no puedo volver a casa, no te lo puedo contar -va dir ella. Si quieres podemos tomar la última en mi casa -vaig proposar-li- comparto un piso de estudiantes y te puedo dejar dormir en mi cama, yo ya dormiré en el sofá. Ella va acceptar amb un somriure i vam agafar la linia 14 del Nitbus per anar cap a casa.

Vaig obrir la porta amb cura de no despertar a ningú. Tothom dormia. La vaig convidar a seure al sofà del menjador i li vaig servir un Jack Daniel's amb cola, jo me'l prendria sol amb gel. No vaig engegar la tele per no despertar els companys, i això produïa un clima silenciós i agradable. Pràcticament no parlàvem, només intercanviàvem mirades i somriures.

Vaig anar a la cuina a buscar més gel. Però en tornar, allà on abans hi havia una preciosa senyoreta, només hi quedaven uns sostenidors blancs. Em vaig dirigir a la meva habitació, la porta estava ajustada i el llum encés. Vaig dubtar un moment si entrar-hi o no. Finalment vaig obrir la porta: davant meu romania la seva hermosa figura, perfectament escolpida i amb la pell bruna, només coberta per una tanga blanca. La líbido em va pujar en sec, com una funció delta de Dirac. No sé si era degut a aquest moment en concret, o per tot el que havia viscut al llarg de la nit, però em notava excitat. Te estaba esperando -em va dir. Sense reprimir els meus instints més primitius em vaig dirigir cap a ella, directe als seus llavis carnosos. Mentre realitzàvem un intercanvi de salives i les nostres llengües s'entrellaçaven, les meves mans s'enfilaven sobre el seu cos nu, acariciant pam a pam la seva fina pell. Ella em va anar desbotonant la camisa poc a poc. Finalment me la va treure i després d'una breu carícia sobre el meu pit, la seva mà va començar a recòrrer el meu entrecuix amunt i avall... amunt i avall... Vaig tenir una erecció. El neguit que em produïen aquells petits, petits però ferms i perfectament orientats em va obligar a deixar la seva boca per baixar a tastar-los. Eren dolços i delicats, i vaig notar com els mugrons se li anaven posant durs a mesura que hi lliscava suaument la llengua per sobre. A continuació em vaig quedar reposant amb la cara entre els dos monticles. Em sentia com un nadó en un bressol de cotó-fluix. No me'n vaig adonar, que ja s'havia desfet dels meus texans i anava baixant tot besant el meu tors nu alhora que feia còrrer els meus bòxers genolls avall. El meu membre viril es va fondre dins la seva boca... mmm... quin plaer... Tenia ganes de corre'm, però era conscient que aquell moment s'havia d'aprofitar i no ho podia engegar tot a la merda. Seguidament em va estirar sobre el llit i va agafar un preservatiu del calaix de la tauleta de nit, semblava ser que prèviament havia explorat el terreny i controlava la situació. Ella mateixa me'l va posar mentre jo palpitava de plaer. A continuació es va acoplar a sobre meu i ens vam unir carnalment. Ella dansava amb els malucs alhora que gemegava. Al cap d'una estona, no sabria dir quanta ja que aquell estat d'èxtasi em va fer perdre la noció del temps, es va aixecar i es va estirar cara enlaire: era el meu torn. L'acte va continuar amb el meu moviment de va-i-ve, primer poc a poc i amb suavitat i després més ràpid i amb força. Ella cridava, sentia el seu cor bategar amb vitalitat, sentia que estava arribant al Nirvana. El món va començar a girar cada cop més ràpid, l'adrenalina em pujava, em sentia com en una muntanya: més ràpid, més! -cridava. La velocitat començava a ser vertiginosa: sí, sí!... Fins que finalment me'n vaig anar... Després... uns moments de repós absolut.

La vaig convidar a un cigarret: Dónde me vas fumando esa mierda! Anda, pásame el bolso -va dir ella. Em va donar un Marlboro, els meus Gold Coast light no li van molar. Ha sido la hostia -vaig dir jo. No ha estado mal -va respondre ella mentre fumàvem estirats al llit.

Piiiii, piiiii!!!!! Va sonar el despertador. Ostres! Arribo tard a la pràctica de RIOG! La Minerva no hi era, havia marxat. Sobre l'escriptori va deixar una nota en un "post-it": "Me ha gustado mucho pasar la noche contigo, pero lo mejor será que no nos volvamos a ver, no tendría sentido. Minerva". Juntament amb la nota em va deixar un regal: la seva tanga blanca. Vaig somriure.

El 24 de gener vaig tenir l'examen final d'Arquitectura de Xarxes: per variar va ser molt fotut. Per celebrar que s'havien acabat els examens vaig anar al poble d'un company de classe. Pujant per la carretera de St. Celoni a Hostalric vaig veure dos cotxes aturats al voral. Per allò de l'efecte tafaner vaig afluixar la marxa. De sobre, un cotxe va sortir de darrere un canyissar, i de dins el cotxe va sortir una figura. Se'm va quedar mirant mentre desava el seu moneder dins la bossa. Era la mirada més dolça que mai hauria pogut imaginar. Amb els ulls vidriosos vaig prèmer a fons l'accelerador.

Player-22

Aparegut a la revista Distorsió de novembre del 2006

Il·lustració per Guille Martínez-Vela