Penitència

Estimada Mireia,

Aviat farà dos anys que ens vàrem veure per darrer cop. Tot i això has de saber que encara penso en tu. Junts vam viure els que, n'estic segur, varen ser els millors dies de la meva vida i romandran coents i joiosos al més profund del meu cor per sempre més.

Tot començà a l'autocar que ens havia de dur a aquella casa de colònies del Priorat. Abans d'arrancar, els monitors vam passar llista per darrer cop. Els estius dels meus primers anys a la universitat els dedicava a treure'm uns calerons treballant com a monitor de lleure i aquest cop ens enfrontàvem a una estada de dotze dies amb adolescents. Com és típic en aquestes edats, els nois jugaven com a bèsties i s'empenyien entre ells mentre s'insultaven deixant en evidència de la manera més cruel possible els seus petits defectes. Per una altra banda, les noies s'ajuntaven en grupets més reduïts per explicar-se les seves aventures amoroses i algun que altre petit secret. Vaig passar llista per darrer cop: -Joan Martí-, Present!-; Laura Maló-, Aquí!-; Mireia Net-, -Sóc jo- vas dir tímidament. Vaig notar que alguna cosa m'impedia continuar amb la llista. Els teus ulls verds ben oberts es van quedar fixats als meus, i els meus als teus. Eres tu, Mireia, una noia de quinze anys amb aspecte engelical que des del primer moment va despertar un sentiment paternal en mi. O potser no era precisament paternalisme el que vaig sentir... No t'ho sabria dir.

Finalment arribàrem a destinació. Els nois i noies van baixar a corre cuita de l'autocar amb les grans motxilles a l'espatlla. Jo ja em dirigia cap a l'interior de la casa a saludar els propietaris, quan de sobte vaig sentir una exclamació i seguidament uns laments: -aiii! Em vaig girar. Una noia havia caigut a terra quan baixava de l'autocar amb la motxilla a sobre. Vaig córrer cap a ella i en veure-la no vaig saber com reaccionar durant uns segons. Eres tu, Mireia. Et vaig agafar la motxilla i et vaig ajudar a aixecar-te. T'havies fer una petita ferida al genoll, no era greu però calia desinfectar-la. Et vaig portar dins la casa i vaig demanar la farmaciola. Després vam anar als lavabos. Un cop allà vaig procedir a netejar-te la ferida amb aigua i sabó. Tot i que els pantalonets curts que portaves ja mostraven de manera generosa les teves boniques i ja ben fornides cames, no vaig poder evitar el rubor que em va provocar haver-les de tocar. Tot i això, un cop la ferida ja era ben neta, i li havia posat iode amb delicadesa amb un cotó-fluix, un acte reflex em va fer acariciar-te la cama de dalt a baix de manera inconscient però perversa, per acabar donant-te un copet a la cuixa.

Quan vaig arribar al menjador a l'hora de sopar, tothom ja seia a taula. Jo havia estat preparant el joc de nit. Per coses de l'atzar em va tocar seure davant teu. Les nostres mirades es van tornar a fixar durant uns segons, sense possibilitat de reacció. Finalment, com si es desfés l'encanteri vaig dedicar-te un somriure i una cucada d'ull que vas respondre tímidament amb un altre somriure. A taula, mentre sopàvem no paraves de riure'm les gracietes, que per cent no tenien cap mena de gràcia i qualsevol altre m'hagués fotut un bon clatellot per imbècil. Recordes aquella amiga teva que feia "la màquina loca de Play-Doo" traient el puré de patates d'entre les dents? No recordo com es deia, només que li vaig haver de picar la cresta. I la veritat, em va saber molt de greu, perquè tot i que era una mica fastigós, en el fons m'estava partint la caixa.

Després de sopar va començar el joc de nit. Havíeu de buscar amb llanternes els monitors amagats pel bosc. Us va costar molt trobar-me, tot i que finalment ho vàreu aconseguir. De seguida que els hi vaig donar la pista pertinent per continuar el joc, els teus companys van marxar corrents. En canvi, tu amb la teva mirada innocent semblava que no en tinguessis prou. Estic molt cansada -em vas dir. Et vaig vaig passar el braç per darrere les espatlles i vas recolzar el cap contra el meu pit. Llavors et vaig acariciar tendrament els teus fins cabells llargs, fent-los passar entre els dits de la meva mà. Tu vas aixecar la mirada cap a mi els nostres rostres es van anar apropant poc a poc fins que finalment, darrere d'aquells matolls i sota la llum de la lluna minvant d'aquella nit estelada, ens vam besar apassionadament. Tot i que era conscient que estava cometent un acte prohibit, el delit que em provocaven els teus llavis melosos i carnosos no feia gens fàcil la tasca de desenganxar-m'hi. No sé quant temps va passar, però tot i que desitjava que aquell moment no acabés mai, vaig acabar per vèncer la temptació i m'hi vaig desenganxar. Llavors et vaig donar un copet al cul i et vaig dir: va, vés a buscar els teus companys, que ja queda poc per acabar el joc.

Per acabar el dia vam seure tots en rotllana i vam cantar cançons acompanyats de al guitarra. Tu vas venir cap a mi i vas seure a la meva falda recolzada contra mi. Ja no puc més, estic molt cansada -em vas dir. La veritat és que havia estat un dia molt dur per a tu. Llavors et vaig acompanyar a les habitacions. Un cop allà et vaig ajudar a fer el llit. El moment més crític va arribar quan t'anaves a posar el pijama, En un primer moment vas estar a punt de treure't la samarreta de cop, però llavors vas reaccionar i te'm vas quedar mirant. Jo no sabia exactament cap a on mirar. Ja marxo... -vaig dir. No vaig acabar de pronunciar aquelles paraules que tu ja procedies a treure't la samarreta... i quan vas acabar, els pantalons, tot mostrant-me la teva roba interior. Seguidament vas venir cap a mi em vas abraçar. La teva boca va buscar la meva. No puc -vaig dir. Sisplau... -vas dir tu. Finalment vaig caure vençut per aquella mirada angelical i ens vam estirar al llit amb desesperació. ET vaig desfer amb cura els sotens per poder gaudir d'aquells dolços pitets que vaig petonejar i contornejar amb la llengua fins provocar-te els primers sospirs. Vaig continuar explorant en direcicó al teu baix ventre, no sense abans fer una parada al teu sensual melic, per acabar descobrint el fruit prohibit que amagaves entre les cames. Començaves a experimentar el plaer com no l'havies experimentat en la teva vida. Poc després vas agafar el meu membre i hi vas començar a jugar, tot observant com anava creixent fins que finalment va arribar el moment àlgid. Poc a poc, i amb tota la tendresa que vaig poder em vaig introduir dins teu. El ritme de la teva respiració va augmentar en sec. Jo sospirava. El plaer de l'enllaç afegit al suau tacte de la teva pell convertia allò en un moment únic i irrepetible. Els teus sospirs es van anar transformant tímidament en petits gemecs a mesura que anava augmentant el ritme, tot i que sempre amb tota la delicadesa que mereixies. Finalment l'orgasme et va provocar diversos espasmes, i això va ser l'empenta que alhora va dur-m'hi a mi. ET vaig fer un petó al front i em vaig estirar a reposar, però en aquell moment vaig percebre que no estàvem sols: uns monitora ho havia vist tot.

Dotze anys, cinc mesos i tres dies. Vull creure que aquella reacció en contra meva al judici va ser induïda pel teu pare. Tu no ho volies això. Com està la criatura? Finalment va ser nen o nena? Espero que un bon dia li parlis del seu pare. Mireia, aquí dins em tornaré boig. No puc parar de pensar en tu. Ara que ja has complert la majoria d'edat, espero amb neguit la teva visita. La desesperació no em deixa viure. Si aquesta visita no arriba aviat, em veuré abocat a l'abisme. Conservo la quantitat suficient de somnífers que he anat recollint durant aquests anys aquí dins.

Aquí o al més enllà, sempre teu.

Player 24

Aparegut a la revista Distorsió de maig del 2008

Il·lustració per Guille Martínez-Vela